Per un infant començar a anar a la Llar d’infants implica el pas de l’àmbit
familiar a l’àmbit social. Una ampliació de les seves experiències, una altra
manera de créixer i desenvolupar-se en relació els altres companys, adults i
nous espais.
Segurament als infants els caldrà un temps per conèixer i descobrir coses
interessants a l'escola, adequar les seves necessitats i preferències i
d'aquesta manera poder-ne gaudir.
D'aquest temps en diem PERÍODE D'ADAPTACIÓ. I això no és sinó el
camí o procés que viu el nen/a en el pla dels sentiments (afectius, socials,
intel·lectuals), tot valorant el que suposa la separació de la família i el que
el seu ingrés a l'escola li pot oferir.
A QUI LI CAL ADAPTAR-SE?
No són només els més menuts els únics implicats en el procés d’adaptació.
La família i l’escola inicien una relació i a tots ens cal adaptar-nos.
L’ingrés del petit/a en el centre pot fer sorgir en els pares sentiments
contradictoris: pors, dubtes, desconfiances… que sovint els porten a sentir-se
culpables per la decisió que han près de portar el seu fill o filla a la llar
d’infants. Preguntes com ara: “estarà bé?”, “haurà plorat gaire estona?”,
“estarà sol?”, “tindrà alguna mestra que el consoli?”, són algunes de les que es
faran pares i mares.
A partir d’aquí cada família reaccionarà de manera diferent. N’hi ha que
sobreprotegeixen el seu fill o que s’hi mostren molt exigents o que intenten
convèncer els infants que a l’escola s’ho passaran d’allò més bé, n’hi ha que
fins i tot eludeixen parlar del tema. Altres famílies ho miren amb més
tranquil·litat i procuren transmetre al seu fill la idea de normalitat.
També per les educadores és un període d’adaptació, tot i que en coneixen
el procés i la importància en el desenvolupament del nen/a.
Les reaccions dels infants quan ingresses a la llar poden ser molt
diverses: alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una
situació nova… però també pot aparèixer un plor intens, agressions,
fortes actituds de rebuig o aferrament a les”seves coses” (motxilla, jersei…).
també és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent tranquil·litat (una
setmana, un mes…) reaccioni amb plor i rebutgi la llar quan pren consciència de
la nova situació.
Cal que siguem especialment sensibles i puguem captar manifestacions
subtils del seu estat d’ànim, com ara tristor, aïllament, transtorns de son,
inapetència…
Totes aquestes reaccions són previsibles i és positiu que cada criatura
expressi els seus sentiments de felicitat o conflicte.
ÉS IMPORTANT…
- Que els nostres fills/es descobreixin que els podem ajudar a superar les
dificultats, malgrat que no els les poguem estalviar.
- Que no posem temps a l’adaptació. Cada nen té el seu ritme.
- Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat
i optimisme possibles.
QUÈ PODEM FER ELS PARES PER FACILITAR L’ADAPTACIÓ?
- No parlar mai de l’escola en termes negatius. Ex “allà
aprendràs a menjar!”, “si no et portes bé et portaré al cole”.
- Procurar que abans d’anar a l’escola coneguin l’edifici, hagin vist
el pati…
- Anar acomodant els ritmes de son, hàbits d’alimentació i petites
rutines que seguiran a la llar.
- Intentar aclarir dubtes parlant amb les educadores.
- Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense
forçar situacions.
- Procurar que els nens/es vinguin el més relaxats i tranquils possible.
- Comentar amb la tutora con han passat la nit anteriors.
- No enganyar als nens/es. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que
més tard els vindran a buscar.
- No allargar excessivament els comiats.
- Permetre que els nens/es portin algun objecte de casa que els dongui
seguretat (ex: xumet, una nina…)
